LA DUTXA DE CADA DIA

Dutxar-me em feia por. Dutxar-me era sinònim de despullar-me. Dutxar-me era veure’m nua. Dutxar-me era pell de gallina. Dutxar-me era enfrontar-me a un cos sensible. Dutxar-me era veure un cos que es fonia. Dutxar-me era pesar-me al sortir de la dutxa, nua, sense pijama, davant de la mama. Dutxar-me era veure l’aigua regalimar sobre una pell esborronada. Dutxar-me era contemplar un cos desnodrit, un cos blanc, un cos fred, un cos sensible, un cos trist. Dutxar-me era ensabonar-me el cos amb el palmell de la mà, sense tocar-me massa amb les puntes dels dits. Dutxar-me era tocar els ossos. Dutxar-me era un …

I mentre l’aigua s’escolava cos avall, desitjava algun dia poder dutxar-me perquè algú m’esperava sota a casa amb el cotxe, dutxar-me per perquè tenia un sopar, dutxar-me després d’un dia atrafegat per relaxar-me, dutxar-me sense haver de trepitjar una bàscula al sortir, dutxar-me per sentir plaer.

Blanca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Un projecte de:
Forma part de:
En col·laboració amb:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor