Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto
Así yo distingo dicha de quebranto
Los dos materiales que forman mi canto
Y el canto de ustedes que es el mismo canto
Y el canto de todos que es mi propio canto
Violeta Parra, “Gracias a la vida”
Avui m’estimo i estimo més que mai!
Avui em sento agraïda i vull dedicar el que escric a les persones que il·luminen el meu pas. Els últims mesos han estat intensos, m’han portat una vivència que en primera instància hagués jutjat de negativa, dura, difícil; però que en realitat ha estat font d’enriquiment, coneixement i amor, una experiència més de la vida… Avui també, em sento més estimada que mai! I vull donar-vos les gràcies…
Gràcies David, viure la relació de germans que s’adoren i comparteixen em satisfà, em fa sentir molt feliç. M’encanta fer-te el sopar i que t’agradi, m’encanta que m’expliquis el que penses o el que sents, m’encanta com em fas riure, m’encanta tenir-te a prop, m’encanta passejar per la ciutat en la teva moto agafada a tu, m’encanta ser la teva germana.
Gràcies mama i papa, el vostre suport, la comprensió i els consells, són un pilar per mi. Esteu lluny però us sento a prop, em sento segura i cuidada. M’aporteu coratge, temprança, seny…
Gracias Aline por los abrazos y el cariño, tu dulzura y tu amistad, tu expresión siempre alegre, tu disposición a cualquier hora del día, por compartir tu casa conmigo y tratarme como una hermana, por dejarme el pijama si se hace tarde y me quedo a dormir contigo, por dar tanto. Gràcies Miquel, que sempre hi ets i sempre em cuides, m’arriba el teu afecte i em sento tan còmoda amb tu…
Gràcies Jordi, Cristina, amb qui he pogut parlar tot i mes…
Gràcies a totes les persones amb qui coincideixo habitualment i em regalen un somriure.
Gràcies a la salsa i al yoga, que em permeten gaudir, observar-me i expressar-me.
Gràcies a la Marina que sóc i a la Marina que vaig ser quan patia un trastorn alimentari. La segona, fou la meva mestra i és gràcies a ella que avui sóc la que sóc. Va donar-me eines valuoses per afrontar les situacions canviants de la vida, vaig aprendre en aquell temps a conviure amb la incertesa, a tolerar la frustració, a perdonar-me en cada error, a acceptar la realitat del moment present, a rendir-me a les circumstàncies, mantenint la fe en millorar cada dia i dirigint-me amb perseverança cap als meus objectius. Vaig assolir maduresa i vaig desenvolupar autoconeixement.
Aquests últims mesos, he posat en pràctica capacitats que vaig adquirir amb ella i sense lloc a dubte això ha possibilitat que el present no hagi estat traumàtic, més ben al contrari, n’extrec una visió positiva.
Vull donar-te les gràcies més sinceres, també ha sigut gràcies a tu que he sabut mantenir-me serena, alegre i vital.
He pogut pensar amb claredat, sentir les emocions sense confondre’m, plorar la tristesa sense enfonsar-me, digerir la ràbia sense cremar-me, sentir-la por sense ofegar-me…
He sabut confiar en la vida i en mi mateixa, i em sento agraïda.
Gràcies a la vida
Marina
