L’ alegria de viure

Avui vull parlar del que no és un trastorn alimentari…
No és un trastorn alimentari dormir plàcidament, descansar, aixecar-se tranquil·la. No és un trastorn alimentari esmorzar sense pressa el que més et vingui de gust. No és un trastorn alimentari veure’t al mirall, caminant cap a la dutxa, i que el teu cos passi desapercebut. No és un trastorn alimentari dutxar-te i sentir-te còmoda despullada, sense prestar massa atenció a les formes del teu cos. No és un trastorn alimentari vestir-te amb el primer que trobis, o amb el que sigui més adequat per l’activitat que vagis a fer, o amb el que t’inspiri aquest matí. No és un trastorn alimentari sentir-te satisfeta de com et queda el que has triat i que això, tingui la importància relativa, que en realitat té. No és un trastorn alimentari sortir de casa amb energia. No és un trastorn alimentari no mirar-te en els aparadors, no comparar-te amb els altres i que la teva atenció l’atrapi l’olor de la gespa que han tallat hores abans, la llum del sol tan clara d’aquest dia o uns ocells que comencen el dia cantant. No és un trastorn alimentari gaudir de l’activitat física sense que aquesta sigui un càstig o una obligació. No és un trastorn alimentari oblidar les calories dels aliments, oblidar el que vas sopar ahir. Tampoc és un trastorn alimentari oblidar-te de menjar fins a l’hora del dinar. No és un trastorn alimentari cuinar creativament, triar els aliments pel seu color, la forma, l’olor… i que la inspiració i no la dieta en decideixi el resultat! No és un trastorn alimentari tenir gana arribada l’hora i gaudir de l’àpat. No és un trastorn alimentari quedar-te satisfeta i sentir-te despreocupada. No és un trastorn alimentari que l’espai dels teus pensaments l’ocupin les teves relacions personals, els teus hobbies, la teva feina i no la teva imatge. No és un trastorn alimentari tornar a tenir gana per berenar i per sopar. No és un trastorn alimentari passar la tarda treballant i pensar només en la feina que estàs fent. No és un trastorn alimentari estar ocupada en coses que tenen sentit per a tu. No és un trastorn alimentari tenir ganes d’acabar la jornada i veure a la teva parella, saber com ha passat el dia i dedicar-vos uns petons. No és un trastorn alimentari fer el sopar junts i fruir d’una conversa propera. No és un trastorn alimentari sentir les seves carícies, sense que t’incomodi una mirada o una mà que no és la teva, descobrint el teu cos. No és un trastorn alimentari tindre temps per llegir, per ballar, per estimar, per viure.

Un trastorn alimentari pren el lloc que ha d’ocupar la vida i recuperar-lo és meravellós. Quan deixa de tenir sentit, el control sobre l’alimentació i la cerca d’un cos inassolible, apareix l’alegria de viure.

Marina

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor