La meva dona ideal

És natural, senzilla i fresca. Rostre suau i nu, màxim un xic de cacau que brilla, com ella, quan somriu. I es que m’agrada el seu riure, quant més fort millor.

No perd massa temps buscant dins l’armari el que portarà posat l’endemà, ni en pentinar-se, ni en trencar-se el cap amb miralls. Relativa seguretat que s’intueix. Quan la veig, la sento còmode en el seus texans, els seus jerseis i no és esclava de res. Ni de ningú.

Qui dimonis va inventar el 90-60-90? Ella no es qüestiona el que hi ha al plat, i sempre menja postres. Les formes rodones i suaus m’inspiren feminitat i per a mi, si sobrepassen aquest trinomi de xifres en uns quants centímetres més, doncs millor. Pits naturals, panxa toveta i braços que si t’abracen, són escalfor i tendresa.

Ella és així, natural, senzilla i fresca. I que recordi, que tot i que aquest món nostre tan occidental i els seus estúpids cànons no li concedeixi el privilegi de brillar per la seva feminitat i bellesa, ella és una dona preciosa i per a mi, perfecta.

Verònica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor