Primers passos,

Penso en què dir-te, que pugui ajudar-te. Penso en què és, el que va ajudar-me a mi. Penso en les causes i en com vaig trobar les solucions.
És difícil d’explicar… Bé, no és difícil, sinó llarg…

Un trastorn alimentari és la punta de l’iceberg de quelcom profund, és el símptoma visible, és la veu que demana ser escoltada, és la febre de la malaltia que es cou per dins… Però és també l’oportunitat de conèixer el nostre interior i ficar-hi ordre.

Per resoldre tot això, és necessari abordar el problema des de múltiples vessants.
Requereix, moltes vegades, tornar a aprendre a menjar, saber la quantitat normal d’un àpat, recuperar la gana i la sensació de sacietat no és fàcil de vegades. Requereix, redefinir els valors que li donem a la imatge i al cos, reflexionar sobre els estereotips de bellesa i la importància real d’aquests. Requereix recordar d’on venim, quina filla, néta, germana, alumna o dona som. Requereix mirar-nos honestament i veure a on hem arribat i per què. Requereix acceptar el que no ens agrada de nosaltres en el present i a la vegada treballar per millorar cada dia.

Hi ha parts d’aquests treballs que continuen sent necessaris durant molt de temps….
Quan vaig ser conscient que el que em passava no tenia perquè ser normal, que no volia aquell sofriment insuportable i constant, quan vaig entendre que estava malalta i vaig creure en la possibilitat de deixar d’estar-ho… Vaig sentir-me perduda. Em semblava estar en la falda d’una muntanya molt alta i boscosa, em semblava impossible trobar el camí fins al cim, se’m feia costa amunt. No sabia per on començar…

Però de la mateixa forma que pots pujar una muntanya molt alta si vas pas a pas, per la millor ruta, pots superar un trastorn alimentari si tens la convicció, la disposició a fer-ho i vas en la direcció correcta.

Un terapeuta pot ser el teu xerpa, el guia que pot ensenyar-te el camí i pot dir-te per on començar, pot gestionar l’esforç i encomanar-te objectius possibles, que faran que aprenguis, que agafis força en cada un que aconsegueixis i milloris cada cop més. Pot explicar-te amb quines dificultats et trobaràs, pot treballar amb tu i amb el teu entorn perquè així tot sigui més fàcil i més ràpid. Inclús pot ensenyar-te a identificar qualsevol senyal del mal temps, perquè, ràpidament en un futur, sàpigues com actuar abans que caigui la tempesta…

La conducta alimentaria, el treball personal, familiar, social, la resolució de conflictes, la prevenció de recaigudes… Semblen moltes coses si ho imagines de cop, però són passos necessaris en un recorregut d’autoconeixement i creixement, de vegades difícil, però amb un final que s’ho val!

Per tot això, penso que la primera cosa important que puc dir-te, és que no estaràs sola en aquest camí i que hi ha algú que pot ajudar-te a pujar el cim pas a pas, des del que podràs contemplar un preciós paisatge que és la vida i sentir-te orgullosa i contenta de tot l’esforç que has fet per arribar fins aquí…

Marina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor