No et preocupis

Em preocupa no arribar a tot, decebre’m i decebre als altres…

  • I a mi que no puguis perdonar-te (diu la seva mare).

Em preocupa que la resta pensi que només em queixo, i em preocupen les ganes que tinc de queixar-me de tot.

  • A mi em preocupa que això et tanqui i no et deixi demanar ajuda quan la necessitis (diu el pare).

També em preocupa resultar avorrida i poc interessant, caure en l’oblit…

  • I a nosaltres ens preocupa -i ofèn- que no t’arribi el nostre amor i entusiasme de poder compartir amb tu el nostre temps. Tant de bó poguéssim prestar-te els nostres ulls per una estona (diuen els amics).

Em preocupa la soledat.

  • I a mi que dubtis que em tens al teu costat (diu la millor amiga).
  • A mi també… especialment, que no aprenguis a gaudir de la teva pròpia companya (la mare, un altre cop).

Em preocupa que no t’atregui el meu cos, que les meves curves (o la manca d’elles) et resulti indiferent, que no vulguis abraçar-me i no vegis en la meva pell més que un mostrari de irregularitats i imperfeccions.

  • Saps el que em preocupa a mi? Que encara no t’hagis adonat de l’electricitat que es desprèn cada cop que els meus dits recórren la teva silueta (diu l’amant).

Al cap i a la fi, el que em preocupa és no sentir-me suficient. Les meves limitacions, no ser perfecta.

  • Doncs a mi em preocupa, per sobre de tot, que tinguis aquesta preocupació (diu ella mateixa).

Em preocupen moltíssimes coses, i sembla que va a pitjor: Aquesta faldilla queda bé amb la samarreta? Importa? Hauria de prendre’m un altre café? Ja en porto dos aquest matí… Si li dic això, segur que no voldrà veure’m mai més. Però si no ho dic, llavors m’estic enganyant. Seré capaç d’acabar l’informe avui? Em surtiran bé els pèsols amb pernil? Segur que no li agraden, la seva mare fa uns impressionants… Un reguitzell quasi-etern del que sovint no som conscients, que xucla l’energia que hauríem de destinar a les preocupacions realment importants, les que requereixen passar a l’acció, posar-se les botes i pintar-se la cara com els indis (els d’abans), i OCUPAR-SE. Preocupar-se, només quan hi ha alguna cosa per ocupar-se (quina obvietat, vist així), i si val la pena.

Screenshot_2017-07-12-13-56-16

De moment, tinc prou amb preocupar-me d’escoltar aquest “¡oye!”, doncs el dia que no hi sigui és ben segur que ho trobaré a faltar.

Clara

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

By submitting this form, you accept the Mollom privacy policy.