header image

Es curen els trastorns de la conducta alimentària?

Escrit per: acab | 3 novembre 2011 Comentaris tancats a Es curen els trastorns de la conducta alimentària? |

 Fa alguns anys, en un congrés sobre trastorns alimentaris li van preguntar al conferenciant, el professor Michael D. Robinson, quan considerava que algú s’havia curat d’un trastorn alimentari. Ell va respondre amb un símil que en aquell moment em va impressionar, però que des d’aleshores  he tingut present en el treball amb les meves pacients. Contestà que ell s’imaginava en la seva tasca com els obrers del Nord d’Europa que transporten troncs pels rius. En aquells boscos tallen els troncs i després de treure-li les branques els tiren al riu on la corrent els arrossega fins la serradora; però és necessària la intervenció d’uns obrers que quan algun tronc troba algun obstacle que deté el seu curs i obstrueix la corrent, mouen amb unes perxes el tronc adequat per tal que el riu pugui seguir el seu curs. Ens explicà que ell, en el seu treball se sent com un d’aquests treballadors.

El trastorn alimentari és una manera de manejar conflictes de relació, fer front a mancances personals o tornar a sentir que recuperen el control de la seva vida o circumstàncies. No obstant, aquestes conductes es perpetuen encara que els objectius inicials pels quals es va iniciar no s’assoleixin o fins i tot empitjorin. Aquestes alteracions deixen de ser una mala solució per a passar a ser un greu problema.

Curar-se del trastorn comporta, no només modificar els seus hàbits alimentaris i la forma d’enfrontar els seus conflictes, sinó tornar a enfrontar-se al problema inicial que originà el trastorn alimentari. Les pors i amenaces –no sentir-se acceptat, la sensació de soledat, la por al fracàs- tornaran a fer-se presents.

Iniciar el canvi que portaria a la resolució del seu problema significa, en primer lloc, entendre que és possible i necessària una forma diferent d’actuar. El seu problema no és –o no és només– els seus hàbits alimentaris, sinó aquelles dificultats que intentaren resoldre perdent pes. Reconèixer el seu patiment i frustració inicials i buscar ajuda de professionals per a fer-hi front és l’inici del procés de recuperació. Potenciar que el propi pacient accepti començar a “arreglar” la seva vida i facilitar-li que trobi la forma de fer-ho o l’ajuda que li convé.

Curar-se és començar a preocupar-se pel seu benestar i les seves possibilitats de desenvolupament personal i relacional. Començar a caminar aquest camí és ja la curació.

Dr. Luis Beato, psiquiatra.

Classificat en: General
Etiquetes:

Categories

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor